A quí va l primer missatge del blog!
Jo vaig començar a córrer aquest passat estiu per córrer la burriacatac,una cursa de muntanya de 17 quilòmetres i 800 de desnivell (no està gens malament per començar).
I us ho dic, un cop comences no pots parar; et passes la semana fent plans pensant ls rutes que faràs, el temps que tindràs, amb qui aniràs, per anar a córrer.
I es que quan corres ets tu mateix, perquè estàs tu sol, amb ls teves capacitats (i discapacitats). T'ajuda a saber quin és el teu límit,i a superar-te, perquè el progrés en aquest esport és impressionant.
A mida que vagi creant aquest blog anireu veient perquè acabes estimant aquest esport.


LA BURRIACATAC 09!!!



Ja sé que le video és de la cursa del 07 però és perquè us en feu una idea.
És un ambient indescriptible, únic, màgic, inolvidable, ..., aquí és on vaig decidir que no deixaria de córrer per poc que pogués!
La gent va allà, al contrari que en molts esports, per divertir-se, per participar, per trobar-se simplement amb gent que comparteix una mateixa afició.
I alhora de la cursa és un espectacle de colors, llums, i natura. Descobreixes que unes montanyes que et pensaves que ja te les coneixies i que eren aborrides poden agafar una bellesa; centenars de persones amb un llum al cap corrent per uns corriols de nit, animant-se els una als altres sense parar.