La cursa de la Mercè és una cursa d'uns 10 km que es celebra per els carrers més importants de BCN, per les festes de la Mercè. Aquesta cursa és molt maca perquè hi participa molta gent (erem 14.000 en aquesta passada edició) que no va a guanya, sinó a passar-s'ho bé. Jo la vaig fer amb el meu germà Josep, el germà de la meva cunyada, el Víctor, el meu cosí Carles i el meu tiet Andreu. El meu temps va ser de 41'30 minuts.
Als 7 anys jo ja havia pujat un 2.500, però no va ser fins el juny de l'any passat que vaig pujar el meu 1er 3.000, la primera meta d'un petit escursionista com jo.
Vaig difrutar com una vaca; anavem el meu germà Jopep i dos amics seus, l'Alegria i el David, una parella de hippies molt simpàtics. Per l'Alegria tambè era el seu 1er 3.000 però els altres 2 ja l'havien pujat lany anterior.
L'ascenció consta de diverses fases:
1- caminada pujant lentament, primer per pista forestal i després per un bosc.
2- a la que ens trobem el primer llac comencen les tarteres i hem de rodejar algunes clapes bastant grans de neu.
3- Travessar pel mig les clapes perquè no hi ha un altre camí, ja quan divisavem el coll. Aquesta part ens va fer estar a punt de tirar enrera ja que era perillos perquè la neu estava molt fosa i hi havia molt gel.
4-Ascensió fins al coll per un camí que no feia gens de gràcia pensar que desprès l'havies de baixar.
5- La cresta. Va ser l'última part del camí i en la que ho vaig passar pitjor, ja que només tenies un metre d'ample per caminar en les zones més espaioses, i a vegades bastant menys, i jo que tinc vertigen ho vaig passar francament malament.
Però quan vam arribar a dalt penses que tot a valgut la pena, perquè ñes preciós.
Per una banda tens França, i per l'altretens l'Aneto, que et tapa totala possible vista.
Aquest any repeteixo. Em va deixar sense paraules. Ja ho comprovareu amb les fotos.
La burriacatac: la meva gran cursa. És preciosa, és una maravella, et reconcilies amb la societat. Consisteix en pujar de nit corrent la muntanya del burriac, però passant pel turó de l'infern i el coll de les agulles. Total de 16 km amb 800 de desnivell. El meu resultat va ser de 1'59'57 hores. Corríem 5 germans: el LLorenç, la Mercè, el Josep, el Pere i jo. A mi va ser l'únic que em van donar un premi, el de participant més jove de la cursa, ja que feia només dos mesos qie havia fet els 15, i el segon participant més jove en tenia 17. Premi: una caixa plena de conserves Dani!!!!!!!! Les fotos són una demostració de el cansament i el video és perquè veieu aquest ambient fantàstic!
divendres, 26 de març del 2010
A quí va l primer missatge del blog! Jo vaig començar a córrer aquest passat estiu per córrer la burriacatac,una cursa de muntanya de 17 quilòmetres i 800 de desnivell (no està gens malament per començar). I us ho dic, un cop comences no pots parar; et passes la semana fent plans pensant ls rutes que faràs, el temps que tindràs, amb qui aniràs, per anar a córrer. I es que quan corres ets tu mateix, perquè estàs tu sol, amb ls teves capacitats (i discapacitats). T'ajuda a saber quin és el teu límit,i a superar-te, perquè el progrés en aquest esport és impressionant. A mida que vagi creant aquest blog anireu veient perquè acabes estimant aquest esport.
LA BURRIACATAC 09!!!
Ja sé que le video és de la cursa del 07 però és perquè us en feu una idea. És un ambient indescriptible, únic, màgic, inolvidable, ..., aquí és on vaig decidir que no deixaria de córrer per poc que pogués! La gent va allà, al contrari que en molts esports, per divertir-se, per participar, per trobar-se simplement amb gent que comparteix una mateixa afició. I alhora de la cursa és un espectacle de colors, llums, i natura. Descobreixes que unes montanyes que et pensaves que ja te les coneixies i que eren aborrides poden agafar una bellesa; centenars de persones amb un llum al cap corrent per uns corriols de nit, animant-se els una als altres sense parar.
